Després del ruixat...

Avui, a l'hora del pati, hem trobat al nostre petit bosquet un ocell mort. No era ni un colom, ni un tudó, ni una tórtora turca , els tres colúmbids que hi viuen...

Es tracta d'un estornell vulgar (Sturnus vulgaris), en castellà  estornino pinto , estornino europeo o estornino común. Aquest ocell es caracteritza per anar en grups de centenars o milers d'exemplars,que dibuixen al cel diferents figures en moviment permanent. 

 

S'alimenten als camps i fruiters i a la nit busquen l'escalfor de la ciutat o el poble per dormir. Són bastant problemàtics per les destrosses causades als cultius i la brutícia que generen en els espais que dormen. 

L'estornell mesura 32-37 cm i pesa entre 60-95 grams. Els exemplars adults són de color negre i brillant amb reflexos verds a l'estiu. Però quan arriba l'hivern en el seu plomatge apareixen petites taques blanques a l'esquena i el ventre.

Té un bec cònic, llarg, fi i punxegut, groc viu com podeu apreciar a la fotografia anterior. S'alimenta d'insectes i cucs a l'estiu i de fruits quan no troba animals petits. 

Els hortolans de Gualda.

Un cop d'ull als horts.

La gent de quart i cinquè han vist que als nostres horts continua sense interrupcions el cicle de les hortalisses. Espinacs, cebes tendres, alls tendres i diferents tipus d'enciams i escaroles creixen lentament. Van aprofitar la sessió per fer la llibreta d'hort en anglès.

Caldrà esperar al març per collir i tastar els productes que ens regala l'hort.
Els hortolans de Gualda.

L'hort i la setmana dels barbuts...

Semblava que aquest hivern no volia fer fred, però finalment les gelades estan aquí. Popularment a la setmana més freda de l'any se li dóna el nom de la setmana dels barbuts perquè els sants d'aquesta setmana portaven una bona barba: sant Hilari, el 13 de gener ; sant Pau ermità, i sant Maur, el 15, i sant Antoni abat, el 17. Normalment s'allarga fins a sant Fructuós, el 21, i sant Vicenç el  22.

Mireu els nostres horts, sembla que els barbuts fan la seva feina...

Com que no utilitzem herbicides, les ortigues gairebé no ens deixen veure els enciams de fulla de roure.
Els hortolans de Gualda.

La boira banya els horts...

Alguns anys la boira no és la protagonista de la tardor i l'hivern  lleidatà, però enguany en els mesos de novembre i desembre molts dies aquest fenomen meteorològic no ens ha deixat veure el Sol, perquè un núvol situat a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió ens ha acompanyat persistentment. Acabem el primer trimestre amb la boira com a companya de viatge...

Demà comença l'hivern, esperem que la boira no ens amagui l'astre rei molts dies...

Els hortolans de Gualda.

Torna la llibreta d'hort...

Quan acabem la feina, que no és poca, als horts cal tenir-ne cura i esperar... Ara als nostres horts ja estan sembrats d'espinacs i alls; i també hi hem trasplantat enciams, escaroles i cebes tendres. Cada curs aprofitem aquest moment per fer la llibreta d'hort, on expliquem la feina d'hortolans i ho acompanyem amb fotografies nostres... Ahir van començar a fer-la la gent de segon.

La llibreta d'hort recull la nostra feina i el nostre esforç als nostres petits hortets...

Els hortolans de Gualda.

Primeres gelades.

Després d'una colla de dies submergits en una intensa boira, hem tornat a veure el Sol. El fred ja és aquí i les primeres gelades ja es veuen als nostres petits horts...  No eren normals les temperatures exagerades, on no hi havia boira, per un mes de novembre.

Malgrat el fred els nostres petits horts continuen el seu cicle...

Els hortolans de Gualda.

Espinacs i alls.

Als petits horts de l'escola es comencen a veure els resultats de les nostres sembres. Després d'escampar les llavors d'espinacs i plantar els grans o dents d'all, la germinació és evident i si tenim cura podrem tastar les dues hortalisses. Els espinacs triguen entre 10 i 20 dies a germinar, i el cicle del seu cultiu és de 2 a 3 mesos. L'all acostuma a germinar als 10 dies i el cicle de cultiu és de 5 a 6 mesos, 4 si volem alls tendres.

Aquesta setmana acabarem de sembrar alls a l'hort del mig i ja tindrem els tres horts plens. Molt aviat començarem a treballar amb la llibreta d'hort.
Els hortolans de Gualda.

Trasplantar escaroles.

Ahir les nenes i nens de segon van estar molt enfeinats trasplantant escaroles. En un dels nostres petits horts hem sembrat espinacs. Al segon hortet hi ha cebes i enciams, i al tercer alls i escaroles. Si tenim cura dels nostres horts podrem fer unes bones amanides i truites.

Després de trasplantar calia regar. Sembla que les dents o grans d'all comencen a créixer.
Els hortolans de Gualda.

La visita de la serp blanca...

Abans d'ahir a l'hora del pati ens visità un exemplar immadur de serp blanca (Rhinechis scalaris). La podem trobar a tota la península ibèrica menys al  nord.  Els exemplars joves, com la que ens va visitar , tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala, com podeu veure a la propera fotografia. 

Però quan creixen, el pal travesser de la lletra "H" desapareix, i només queden els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els adults.

El ventre generalment presenta tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos, per això se la coneix popularment com a serp blanca. El seu nom científic Rhinechis scalaris fa referència a la seva etapa juvenil, scalaris vol dir escala.
Els adults poden arribar a 180 cm, però normalment no passen els 150 cm. Recordeu que en més d'una ocasió hem trobat alguna gran muda d'aquesta serp al pati, mudes que podeu veure al laboratori de l'escola.

La podem trobar als conreus, erms, boscos, rocams, brolles, etc. És una serp molt abundant. Malgrat ser  terrestre, també pot enfilar-se als arbres per tal de buscar nius d'ocells. És totalment inofensiva, però molt agressiva. Encara que alguna vegada menja ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per això cal considerar-la com a beneficiosa per a l'home. Les serps adultes poden capturar cries de conill i rates,  les joves mengen sargantanes i artròpodes.
Els hortolans de Gualda.

Els de primer empoten i tasten olives.

Les nenes i nens de primer han empotat les olives que van collir els seus companys. Després de canviar l'aigua cada dia durant nou dies, popularment fer la novena, ompliren els pots amb les olives. Per conservar-les cal preparar la salmorra: una barreja d'aigua ( deu  parts ) i sal ( una part ). Remenar i remenar fins que la sal estigui ben dissolta a l'aigua. Per acabar van tastar les olives del curs passat.

Esperem poder collir olives el proper curs de  l'olivera de l'entrada de l'escola.

Els hortolans de Gualda.