dijous, 11 de febrer del 2016

Després del ruixat...

Avui, a l'hora del pati, hem trobat al nostre petit bosquet un ocell mort. No era ni un colom, ni un tudó, ni una tórtora turca , els tres colúmbids que hi viuen...


Es tracta d'un estornell vulgar (Sturnus vulgaris), en castellà  estornino pinto , estornino europeo o estornino común. Aquest ocell es caracteritza per anar en grups de centenars o milers d'exemplars,que dibuixen al cel diferents figures en moviment permanent. 

 
S'alimenten als camps i fruiters i a la nit busquen l'escalfor de la ciutat o el poble per dormir. Són bastant problemàtics per les destrosses causades als cultius i la brutícia que generen en els espais que dormen. 


L'estornell mesura 32-37 cm i pesa entre 60-95 grams. Els exemplars adults són de color negre i brillant amb reflexos verds a l'estiu. Però quan arriba l'hivern en el seu plomatge apareixen petites taques blanques a l'esquena i el ventre.


Té un bec cònic, llarg, fi i punxegut, groc viu com podeu apreciar a la fotografia anterior. S'alimenta d'insectes i cucs a l'estiu i de fruits quan no troba animals petits. 
Els hortolans de Gualda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada