Quan entreu a l'escola des de fa uns anys ens saluden una colla de plàtans, arbres que podeu trobar en molts parcs i jardins. Al parc dels Camps Elisis de Lleida, inaugurat l'any 1.864, els plàtans són molt grans. Parlem d'un arbre caducifoli, això vol dir que perd totes les fulles en una part de l'any. Sense el camuflatge que donen les fulles, podem veure alguns nius. El que avui presentem és molt fàcil d'observar perquè està a dos metres de terra. El primer que ens sorprèn és el material utilitzat per l'ocell al fer el niu, una colla de fruits de les moltes mèlies que tenim a l'escola. Aquest arbre originari de l'Índia , sud de la Xina i Austràlia té uns fruits que són verinosos pels humans si es mengen en gran quantitat però
no ho són pels ocells que se'n mengen molts fins a quedar com
embriagats.
Recordeu on està el niu i, quan les fulles el camuflin, serà més fàcil observar l'ocell que ha utilitzat els fruits de les mèlies per fer-lo.
Els hortolans de Gualda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada